Buscador de libros
Busqueda avanzada- N° páginas : 174
- Medidas: 133 x 210 mm.
- Peso: gr
- Encuadernación: Rústica
De flama soc i d’aigua, d’elements sempre en guerra [Próxima aparición] BENEYTO, MARIA
La revelació de la poesia de Maria Beneyto
¿Quieres comprar este libro? Busca tu librería más cercana

Sinopsis
Maria Beneyto forma part de la que Josep Ballester anomena «la santíssima trinitat de la poesia catalana de postguerra al País Valencià», juntament amb Vicent Andrés Estellés i Joan Fuster.
L'obra de Beneyto fructifica en unes circumstàncies de misèria cultural i de repressió. Un passeig ràpid pels seus poemes ens mostra una escriptora que sap formular l'angoixa i el sentiment de les limitacions humanes, amb una presència constant dels desvalguts. El dolor del seu subjecte poètic es converteix en l'altaveu del sofriment comú, i marca al mateix temps el perfil de la dona al llarg del temps.
A De flama soc i d'aigua, d'elements sempre en guerra, presentem una seixantena de poemes de Maria Beneyto, tres dels quals es publiquen per primera vegada, que volen ser representatius de la seva obra lírica, que comprèn els llibres Altra veu, Ratlles a l'aire, Vidre ferit de sang, Després de soterrada la tendresa, Elegies de pedra trencadissa, Bressoleig a l'insomni de la ira i El que resta d'un clam perdut.
Autor: Beneyto, Maria
Maria Beneyto i Cuñat neix a València el 14 de maig de 1920, tot i que viu la infància a Madrid perquè el seu pare s'hi volia obrir camí com a autor teatral. Abans de començar la guerra tornen a casa, i viuen la postguerra en el bàndol dels perdedors. Als anys cinquanta entra en el cercle de poetes com Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, Francesc Almela i Vives, Xavier Casp o Miquel Adlert, i publica els dos primers llibres (Altra veu i Ratlles a l'aire) a l'editorial Torre. A partir del 1958 es decanta sobretot per la prosa narrativa, i no publicarà el seu pròxim poemari, Vidre ferit de sang, fins al 1977. Posteriorment, i després d'un altre llarg silenci, torna amb Després de soterrada la tendresa (1993), Elegies de pedra trencadissa (1997) i Bressoleig a l'insomni de la ira (2003). El 2025 es publica el llibre pòstum El que resta d'un clam perdut. Mor a València el 14 de març de 2011.